Màster Fisioteràpia Vestibular i Funció de l’Equilibri

Presentació

El pacient amb vertigen pateix una sensació il·lusòria rotacional del seu voltant o d’ell mateix respecte de l’ambient, com si tot el seu entorn es mogués. Les crisis poden durar des de segons fins a hores. El cas més freqüent és el vertigen posicional paroxismal benigne (VPPB), tot i que també es produeix a causa de la neuritis, la labirintitis, la síndrome de Ménière, entre altres. El vertigen és un símptoma provocat per disfuncions a l’orella interna on hi ha el sistema vestibular, tot i que, en certs casos, pot venir derivat d’una patologia del sistema nerviós central.

Paral·lelament, el pacient amb una patologia del sistema vestibular també pot patir inestabilitat –tant estàtica com dinàmica–, sensació de flotabilitat, mareig i intolerància al moviment, amb vertigen previ o sense. Es fa evident, doncs, l’important grau d’incapacitat que pot provocar qualsevol patologia del sistema vestibular als pacients, tant a l’activitat laboral com a la pràctica esportiva o a la vida quotidiana, per la qual cosa es veuen greument afectades les activitats més bàsiques del dia a dia.

A Alemanya, la prevalença anual de vertigen/mareig en la població adulta és del 22,9 %, i entre el 10 i el 20 % dels pacients pateixen caigudes a causa dels símptomes. Tanmateix, segons H. K. Neuhauser, el pacient inestable o vertiginós necessita de mitjana cinc visites mèdiques per obtenir un diagnòstic encertat. Queda palesa, doncs, la manca de professionals especialitzats en aquesta branca i la necessitat de poder donar sortida a aquesta quantitat de pacients. Fins i tot, segons Bhattacharyya et al., als EUA, la mitjana del cost directe i indirecte abans d’arribar a un diagnòstic correcte de VPPB és de 2000 $, el 86 % dels casos suspenen la seva activitat laboral i el 68 % disminueixen la seva càrrega de treball.

Actualment, el grau de coneixement del VPPB és alt, tant pel que fa a la seva detecció com al tractament. Gràcies a les maniobres específiques de reposicionament s’aconsegueix solucionar-lo amb mitjanes d’èxit de més del 70 % en tan sols una o dues sessions. Per altra banda, algunes patologies vestibulars com les hipofuncions vestibulars, que poden desencadenar inestabilitat, sensació de flotabilitat, mareig o intolerància al moviment, requereixen més sessions i un alt grau de formació específica. Avui en dia, comptem amb l’equipament necessari per dur a terme una correcta valoració i un tractament adequat, a través de l’exercici terapèutic amb l’ajuda de l’última tecnologia com a principal aliada. L’otoneuròleg i el fisioterapeuta són els principals professionals de la salut amb competències per poder donar sortida a pacients amb aquest tipus de patologia: l’otoneuròleg s’ocupa de la part més mèdica, des de la prescripció de medicació en casos concrets fins a proves complementàries en cas que siguin necessàries, i el fisioterapeuta, de la rehabilitació, que inclou des del tractament dels VPPB fins a tot el procés de rehabilitació d’inestabilitat, mareig o altres problemes d’equilibri. Cal remarcar que el psicòleg té un paper important sobretot en casos més crònics com la síndrome de Ménière o el mareig postural perceptual persistent (MPPP).

Malgrat tractar-se d’un problema de salut important amb una prevalença notable, no hi havia fins ara formació especialitzada. Aquest màster és doncs la primera formació altament especialitzada que aplega professorat internacional amb una dilatada experiència clínica i docent per conformar una aposta formativa única.

Objectius

• Formar els estudiants en la valoració funcional i tractament del pacient vestibular.
• Comprendre i transmetre el coneixement teòric i pràctic per poder desenvolupar de manera completa el procés de rehabilitació del pacient vestibular.
• Reflexionar críticament sobre el coneixement de la postura i l’equilibri relacionat amb la fisioteràpia vestibular.
• Reconèixer la patologia d’interès per al fisioterapeuta.
• Ser capaç d’utilitzar la tecnologia actual per millorar el procés de rehabilitació.
• Conèixer i identificar les banderes vermelles del sistema nerviós central, principalment.
• Comprendre des del punt de vista socioafectiu el procés de rehabilitació del pacient més crònic i tenir-ho en compte en la rehabilitació.
• Col·laborar amb altres professionals de la salut de manera assertiva per a un bon maneig multidisciplinari.
• Analitzar les particularitats de cada patologia i/o disfunció en l’elaboració d’un pla de rehabilitació i/o tractament del pacient vestibular.

A qui va dirigit

A graduats universitaris en Fisioteràpia o Medicina que vulguin especialitzar-se en una àrea emergent com és la fisioteràpia vestibular.

A professionals que vulguin treballar en centres hospitalaris o en centres de fisioteràpia directament amb pacients afectats per patologia vestibular. És clau que l’estudiant tingui present la importància d’obtenir la màxima evidència, tant en la valoració com en el tractament durant el procés de rehabilitació vestibular.

Testimonis

Requisits d'admissió i places

Diplomatura o grau en Fisioteràpia.

Llicenciatura en Medicina.

30 places

Guia d’accés a màsters.

Programa

Pla d’estudis

Anatomia i fisiologia del sistema d’equilibrament

S’estudiarà l’anatomia i fisiologia del sistema d’equilibrament —visual, vestibular i esteroceptiu— des dels nivells inicials fins als més avançats. S’aprendrà el funcionament de la fisiologia vestibular i les seves particularitats amb l’objectiu de dotar l’alumne d’un coneixement molt ampli i específic del sistema vestibular no patològic.

Patologia i patofisiologia del sistema vestibular

S’estudiarà la patologia i fisiopatologia del sistema vestibular, un coneixement clau per fer una correcta valoració funcional i rehabilitació vestibular.  Diversos experts parlaràn de tots els síndromes vestibulars perifèrics i centrals.

Rehabilitació vestibular en l’adult

Abordarem de manera molt específica el VPPB, la seva valoració, la tecnologia emprada i el seu tractament: cupulolitiasi, canalolitiasi, canal posterior, horitzontal o anterior; VPPB poc freqüents; maniobres diagnòstiques: Dix Hallpike, Minimum Stimulus Strategy, maniobres de reposicionament: Semont, Epley, Gufoni, etc.

Valorarem, tractarem i traçarem plans de rehabilitació per a síndromes vestibulars de la 3ª edat, migranya vestibular, hidrops i síndrome de Ménière, vertigen de caràcter posicional, PPPD, motion sickness, conmoció cerebral lleu, entre altres, tot utilitzant l’última tecnologia (videonistagmografia, cadira giratòria i realitat virtual). Treballarem l’abordatge psicològic més òptim per a aquest tipus de pacients, fent èmfasi en els més crònics (PPPD).

Rehabilitació vestibular infantil

Maneig de la patologia vestibular en l’infant, tals com migranya vestibular de l’infant, vertigen recurrent de l’infància, paroxísmia vestibular o conmocions cerebrals, entre altres. Es treballarà en profunditat, des de l’epidemiologia, el cribatge, les valoracions funcionals fins a la rehabilitació específica.

Metodologia aplicada a la investigació i a la rehabilitació vestibular

Integrar la metodologia i els procediments propis de la investigació científica en l’àmbit de la rehabilitació vestibular.

Dissenyar i desenvolupar investigacions en l’àmbit de la rehabilitació vestibular, aportant nous coneixements en alguna àrea específica d’interès científic i social, respectant els límits de l’ètica i dels valors.

Treball final de màster

Elaboració i defensa davant d’un tribunal, d’un treball original dins del context de la rehabilitació vestibular.

Metodologia i sistema d'avaluació

Les classes teòriques i teoricopràctiques conformen el gruix principal de la metodologia docent, però també hi ha seminaris (en grups reduïts), treballs d’anàlisi sobre diferents situacions en grup i treball individual.

El format del treball individual, ja sigui per a l’assignatura Treball Final de Màster o en altres matèries, té un component no presencial important, de manera que aquesta formació no presencial es distribuirà pel conjunt de matèries impartides. Des d’aquestes assignatures diferents es dissenyarà tot el material necessari per treballar de forma individualitzada, i es determinaran els textos que cal llegir, el material dels seminaris, els qüestionaris en línia i la resta de material necessari per al funcionament correcte del màster.

Sistema d’avaluació

Les competències seran avaluades a partir de les intervencions següents:

– Treball Final de Màster presentat al tutor assignat.

– Exposicions en les classes pràctiques designades amb aquest motiu.

– Exposicions en les classes de seminari dissenyades amb aquest motiu.

– Qüestionaris presentats en línia de les diferents matèries.

– Examen presencial ubicat dins de l’assignatura Rehabilitació vestibular en l’adult.

Bases per al desenvolupament del treball final:

S’estableixen dues possibilitats metodològiques per poder desenvolupar-lo:

1. Desenvolupament d’un cas clínic. Aquest tipus de treball consisteix en descriure una situació clínica real o fictícia d’una patologia vestibular concreta i el seu abordatge. En aquesta opció metodològica cal establir un pla de rehabilitació adaptat a la situació descrita, incidint en el desenvolupament del procés de rehabilitació, des de l’anamnesi, l’exploració i la valoració al tractament. Cal consultar bibliografia referent a la rehabilitació vestibular i relacionar-la amb tot el procés esmentat anteriorment.
2. Projecte d’investigació centrat en una sèrie de casos. Es permet aquest tipus de mètode per oferir la possibilitat de desenvolupar un treball original de recerca. Cal desenvolupar tot el marc teòric, l’estructura tipus de la metodologia, i presentar el desenvolupament del mètode proposat.

En ambdues possibilitats cal desenvolupar una cerca bibliogràfica sobre la patologia i la rehabilitació vestibular.

Professorat

DIRECCIÓ:  JOAN MANGAS

Fisioterapeuta. Professor del Grau en Fisioteràpia a EUSES. DIU Exploration et Rééducation des troubles de l’equilibre et de la fonction faciale (Université Claude Bernard Lyon I) Vestibular Rehabilitation: An Advanced course (University of Pittsburgh) Màster en Osteopatia (EOB). Màster en Investigació Traslacional en Fisioteràpia (UAB). Rehabilitació vestibular nivells 1 i 2 (Ambroise Paré Formation a Toulouse i Lyon) Valoració i tractament del pacient vertiginós i inestable 1 i 2. (Fisiofocus i IRVE) International Vestibular Rehabilitation Certificate (American Institute of Balance). És co-director del centre Fisios Mig a Olot.

DOCTOR NICOLÁS PÉREZ FERNÁNDEZ

Llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra. Especialista en Otorrinolaringologia per la Clínica Universitat de Navarra. Ha realitzat estades al Massachussets Eye and Ear Infirmary de la Harvard Medical School, a la University Hospital Basel i a la Universitat John Hopkins de Baltimore Actualment és co-director de Departament i subdirector mèdic d’Otorrinolaringologia a la seu de Madrid de la Clínica Universitat de Navarra des del 2020. Ha estat director de nombrosos projectes de final de màster i de tesis doctorals. Ha estat professor del Màster en Neurociències i Cognició i d’un gran nombre de formacions relacionades amb el sistema vestibular (Universitat de Navarra, American Institute of Balance) entre altres. És autor i co-autor d’un gran nombre de publicacions en llibres i revistes d’alt impacte. Medalla de bronze de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia.

OLIVIER DUMAS

Fisioterapeuta especialista en reeducació vestibular des de 1995. Diploma Universitari en exploració i reeducació en otoneurologia (Université Lyon 1). Professor del DIU d’abordatge de les patologies audio-vestibulars (Paris, Lyon, Clermont-Ferrand), del DIU d’exploració i reeducació de vertigen i problemes d’equilibri (Universitat Lyon 1) així com al Centre Hospitalier Universitari Lyon Sud. Ponent en diferents congressos nacionals i internacionals. També ha publicat articles en revistes de gran impacte.

DOMINIQUE GERBAULET

Fisioterapeuta especialista en reeducació vestibular des de 1990. DU en Reeducació Vestibular (Universitat Denis Diderot Paris VII). Professora del DIU Vertigen i reeducació vestibular (Universitat Sorbona) així com de diferents formacions des del 2006. Ha estat ponent de nombrosos congressos nacionals i internacionals i és co-fundadadora de la Societat Francesa de Fisioteràpia Vestibular (SFKV).

CÉCILE BÉCAUD

Fisioterapeuta especialitzada en rehabilitació vestibular infantil. DIU exploració i reeducació del vertigen i problemes d’equilibri (Université Claude Bernard Lyon 1) Rehabilitació vestibular nivells 1 i 2 (Ambroise Paré Formation) Reeducació motriu del nadó, del naixement als primers passos (M.Forestier). Ponent nacional i internacional en diferents congressos. Professora i fisioterapeuta vestibular a l’Hospital femme, mère, enfant de Lyon.

JOSÉ IGNACIO ORTEGA SOLÍS

Fisioterapeuta especialista en reeducació vestibular. DIU en anàlisis i rehabilitació de trastorns de l’equilibri ( Université Claude Bernard Lyon 1) i DIU en rehabilitació  vestibular (Université Sorbonne). Certificació en rehabilitació vestibular pediàtrica (Jacksonville, Estats Units). Professor associat al grau en fisioteràpia (Université Claude Bernard Lyon 1). Secretari del INPA Vestibular Special Interest Group.

NÚRIA CROS VILA

Grau en Psicologia amb Menció en Psicologia Clínica i de la Salut (UB). Máster Universitari en Psicologia General Sanitària (UB). Máster en Teràpia Sexual i de Parella (UB). Formació en Atenció Psicològica en Malalties Cròniques (Consorci Sanitari Integral). Ha col.laborat com investigadora en projectes com “Características de personalidad en pacientes con sintomatología depresiva y/o ansiosa” amb col.laboració amb UB I HUSC, entre altres. Premi joves investigadors de la Fundació Vila Saborit. Ha estat co-autora i ponent de diferents publicacions i formacions.

SERGI LUCAS

Fisioterapeuta i Osteòpata D.O. D.I.U. en Reeducació Vestibular (Université Pierre et Marie Curie (Paris VI). Especialista en el Tractament del Vertigen acreditat per SISMED / Alain Sémont. Membre del S.I.R.V. (Société Internationale de Rééducation Vestibulaire). APTA certified (American Physical Therapy Association) update in vestibular rehabilitation.

LAURENCE LEFEBVRE-DANIELOU

Fisioterapeuta. DIU bases neurobiològiques i de la reeducació motriu i psicomotriu, postura i equilibri (Université Aix Marseille II). Vertigen, problemes d’equilibri i reeducació vestibular nivells 1 i 2 (Ambroise Paré Formation). Perfeccionament en reeducació vestibular mitjançant l’estudi de casos clínics (CEFIPS de Toulouse) i abordatge instrumental de les vies vestibulars ( EXALAB Lyon) Ha participat en nombrosos congressos (SIRV, SFKV, Assisses ORL Nice).

JAVIER FERNÁNDEZ

Fisioterapeuta i Osteòpata D.O. D.I.U. en Reeducació Vestibular (Université Pierre et Marie Curie (Paris VI). Especialista en el Tractament del Vertigen acreditat per SISMED / Alain Sémont. International Online Vestibular Diploma (Audiology-Vestibular International Science Academy) . Advanced Course Vestibular Rehabilitation (APTA Pittsburgh) Membre del S.I.R.V. (Société Internationale de Rééducation Vestibulaire).

LAURA FLIX DÍEZ

Fisioterapeuta. Màster en fisioteràpia avançada en el tractament del dolor.(La Salle Universitat Autònoma de Madrid). Cursant doctorat a la Universitat de València. International Vestibular Rehabilitation Certificate (The American Institute of Balance). Vestibular Rehabilitation: A Competency-Based Course ( Emory University School of Medicine, Atlanta). Des del 2019, fisioterapeuta responsable de l’obertura d’una línia de rehabilitació vestibular a la Clínica Universidad de Navarra. Ha publicat dos articles científics i ha col.laborat en la redacció del capítol d’un llibre.

DOCTOR JORGE VEGA

Doctor en otorrinolaringologia i cirurgia de cap i coll per la Pontifica Universitat Catòlica de Xile amb distinció màxima. Diploma Europeu en cirurgia endoscòpica de la base del crani ( Universitat de Paris 7). Metge adjunt en otorrinolaringologia al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf. Membre de la Societat Catalana d’ Otorrinolaringologia i patologia cervico-facial. Membre de l’Acadèmia de medicina de Catalunya i Balears. Ha participat com a ponent en nombrosos congressos i publicacions en oto-neurologia.

DOCTORA BERTA ALEMANY

Llicenciada en Medicina i Cirurgia General per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Campus de Bellvitge. Neuròloga del Servei de Neurologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona i Hospital Santa Caterina de Salt. Coordinadora de la Unitat d’Atàxies i Paraparèsies Rares, desenvolupant la tasca de neuròloga a l’Hospital Josep Trueta i a l’Hospital d’Olot, on segueix pacients amb diferents patologies degeneratives, metabòliques i hereditàries, així com també patologies neurològiques que afecten l’equilibri i als nuclis vestibulars. Ha participat com autora i co-autora en diferents estudis científics i també ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals així com en jornades de divulgació científica per pacients.

DOCTOR JOAQUÍM TARRÚS

Llicenciat en MEDICINA I CIRURGIA per la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent: HOSPITAL DE SANT PAU). Examen MIR superat en primera convocatòria a l’ octubre de 1993 amb número d’ ordre 311 i amb l’ obtenció de plaça de Metge Resident d’Oftalmologia a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Especialitat d’Oftalmologia (Programa M.I.R) Començada el 10 de Gener de 1994 i finalitzada al desembre de 1997 (Hospital de Sant Pau. BCN.). Metge Oftalmòleg Adjunt del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona i Hospital Comarcal de la Garrotxa (Olot). Subespecialitat en Oftalmologia Pediàtrica – Estrabisme i Neuro-oftalmologia.

PAULA PINTOR

Diplomada en Òptica i Optometria (UPC). Llicenciada en Psicopedagogia (UOC). Màster en Optometria i Ciències de la Visió  i Postgrau en optometria pediàtrica (UPC). Co-directora acadèmica del Màster en Optometria i Teràpia Visual (UPC i ACOTV). Membre de la junta de l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual (ACOTV). Ponent en diferents cursos i congressos, Docent al Postgrau “Facilitar l’aprenentatge i el desenvolupament en la Infància i l’Adolescència: Mirades Integratives” (Fundació UdG). Optometrista al Centre d’Optometria Revip de Girona i a l’òptica Chavarria Optics Optometristes de Figueres, on centra la seva labor en el diagnòstic i tractament de les alteracions visuals que afecten al desenvolupament i la postura, en Baixa visió i en la reeducació auditiva.

Durada, calendari i horari

180 hores presencials en 9 seminaris. Un cap de setmana al mes (divendres de 16 a 21h, dissabte de 9 a 14h i 16 a 21h i diumenge de 9 a 14h)

1. SEMINARI OCTUBRE (17-18-19 octubre)

• Anatomia del sistema vestibular i d’equilibri
• Fisiologia del sistema vestibular i d’equilibri
• Valoració i tractament del vertigen posicional paroxístic benigne. Abordatge bàsic i avançat.

Ponent: Sergi Lucas (fisioterapeuta)

2. SEMINARI NOVEMBRE (28-29-30 novembre)

• Classificació de la patologia vestibular
• Justificació d’integrar l’exploració del sistema vestibular a la fisioteràpia.
• Examen funcional del pacient vertiginós i inestable:
  • Interrogatori
  • Exploració neurològica
  • Exploració de la marxa
  • Exploració vestibular:
    • Reflex Vestíbuloespinal (RVE)
    • Reflex Vestibuloocular (RVO)
    • Reflex Cervicoocular (RCO)
    • Reflex Optocinètic (ROC)
    • Sistema Otolític

• Exploració cardiovascular.
• Exploració oculomotora.
• Exploració d’entrada proprioceptiva.
• Diagnòstic diferencial vertigen perifèric / central. Bandera vermella.
• Algorisme de diagnòstic.
• Reeducació Vestibular butaca giratòria.
• Casos clínics.

Ponent: Javier Fernández (fisioterapeuta)

3. SEMINARI DESEMBRE (19-20-21 desembre)

• Bases neuroanatòmiques del mareig, vertigen i alteració de l’equilibri d’origen central.
• Claus en el diagnòstic diferencial Patologia de sistema nerviós central (bloc I)
• Patologia de sistema nerviós central (bloc II)
  • Clínica bàsica de les atàxies
  • Alteracions vestibuloocular de les atàxies
  • CANVAS i down-beat nistagmo
• Taller d’exploració neurològica

Ponent: Dra Berta Alemany (neuròloga)

• Història clínica, relació part mèdica, proves.
• Proves funcionals, posturografia, tests de la marxa, tests de funció.
• Plans de tractament, esquematització i temporalitat.
• Exercicis estabilització mirada, habituació, adaptació, substitució i progressions.
• Posturografia: bases teòriques i pràctiques.
• Interpretació tests i aplicació en rehabilitació.

Ponent: Laura Flix (fisioterapeuta)

• Metodologia aplicada a la rehabilitació vestibular I i II
• Elaboració del TFM

Ponent: Dr Ernest Esteve (fisioterapeuta)

4. SEMINARI GENER (16-17-18 gener)

• Repàs pràctic del primer seminari
• Examen teòric tipus test
• Examen pràctic individual de VPPB

Ponent: Sergi Lucas (fisioterapeuta)

• Via auditiva: anatomia, fisiologia i exploració auditiva.
• Neurotransmissors al sistema vestibular.
• Principis de la farmacoteràpia vestibular.
• Migranya vestibular: diagnòstic i tractament.
• Causes menys comunes de síndromes vestibulars:
  • Dèficit vestibular bilateral: Cogan, Susac, Sarcoïdosi…
  • Dèficit vestibular unilateral:
    • Atelectàsia vestibular, aqüeducte vestibular dilatat, Schwannoma…

Ponent: Dr Vega (ORL)

• Avaluació vestibular i elecció terapèutica.
• Raonament clínic.

Ponent: Joan Mangas (fisioterapeuta)

5. SEMINARI FEBRER (27-28-29 febrer)

• Exercicis d’habituació.
  • Part teòrica
    • Fisiologia i aspectes comportamentals.
    • Avaluació indicacions, contraindicacions i precaucions.
    • Dosificació de l’exercici.
  • Part pràctica
    • Pràctica entre alumnes.
• Exercicis d’estabilització de la mirada.
  • Part teòrica
    • Descripció dels diferents tipus dexercicis.
    • Indicacions, contraindicacions i precaucions.
    • Dosificació i evolució dels diferents exercicis.
    • Avaluació.
  • Part pràctica
    • Pràctica entre alumnes.

• Exercicis de rehabilitació del control postural.
  • Part teòrica
    • Alteració del control postural en pacients amb afeccions vestibulars.
    • Ajustaments posturals anticipatoris, compensatoris i consecutius.
    • La reponderació sensorial.
    • Control postural, aspectes biomecànics, cognitius i psicològics.
    • Avaluació
    • Diferents tipus dexercicis, principis teòrics.
    • Indicacions, contraindicacions i precaucions.
  • Part pràctica
    • Pràctica entre alumnes.

• Rehabilitació vestibular infantil.
  • Part teòrica
    • Desenvolupament del control postural al nen.
    • El control postural del nen amb trastorn vestibular.
    • Revisió de la conseqüència dels trastorns vestibulars al nen.
    • Patologies d’origen no vestibular cursant marejos i trastorns de l’equilibri.
    • Revisió de l’avaluació a la rehabilitació vestibular infantil.
    • Els principis de la rehabilitació vestibular infantil.
    • Selecció del tipus dexercici segons la patologia i l’edat del nen.
    • Exemples de tractaments il·lustrats amb vídeos.
    • Indicacions, contraindicacions i precaucions.
  • Part pràctica
    • Pràctica entre alumnes.

• El raonament clínic en fisioteràpia vestibular.
  • Part teòrica
    • Recollida de dades clíniques del pacient.
    • Definir els objectius del tractament.
    • Presentació de diferents algorismes de raonament clínic.
    • Revisió de les banderes vermelles i patologies de l’orella interna que no es poden tractar en fisioteràpia vestibular.
    • Factors que contribueixen a la cronificació.
    • Factors en relació amb el fracàs al tractament.
    • Fins quan cal continuar el tractament.
  • Part pràctica
    • Aplicació del raonament clínic a fisioteràpia vestibular a partir de l’estudi de casos clínics aportats pels estudiants i el docent.

Ponent: José Ignacio Ortega (fisioterapeuta)

6. SEMINARI MARÇ (20-21-22 març)

• Vestíbul i geriatria. La reeducació vestibular “sènior friendly”
  • Presentació
  • Anamnesi
  • Avaluació geriàtrica de problemes d’equilibri i de la marxa
  • Avaluació vestibular de la persona major
  • Patologies més específiques de l’envelliment
    • VPPB de la persona major
    • Deficiència vestibular o presbyvestibulia
    • Presbyvestibulopatia (criteris Barany)
    • Baixa-utilització o dèficit d’integració vestibular
  • La reeducació vestibular
  • Associació de reeducació de l’equilibri, de la marxa i de la reeducació vestibular per a tractar la pèrdua vestibular i per a la promoció de “envellir millor”

• Migranya vestibular:
  • Dificultats diagnostiques de la MV
  • Les diverses manifestacions clíniques
  • Problemàtica de la reeducació vestibular
    • Cefalees
    • Problemes vestibulars de diferent presentació i a vegades acumulats
    • Inestabilitat postural
    • Ansietat, depressió, problemes de somni i d’higiene de vida
  • Resultats de la reeducació vestibular

• Abordatge de les síndromes presionales: hydrops i malaltia de Ménière
  • Fisiopatologia de la crisi de hydrops
    • En crisi
    • Tornada a la “équipresión”
    • Instal·lació d’un dèficit
  • Diagnòstic i evolució
  • Priorització de la reeducació vestibular
  • Estudi de la preponderància direccional nistágmica i sensibilització dels tests cinètics
  • Reeducació en post-crisi immediata i a distància de la crisi

• Desorganització neuro-sensorial
• Recordatoris dels components essencials de l’equilibri
• Diagnòstic:
  • CTSIB (Clinical Test of Sensory Interactions in Balanç) i SOT (Sensory Organization Test)

• Discrepàncies sensorials
  • Cinetosis per conflictes sensorials
  • Dèficits d’integració sensorial
  • Preferències o predominancies sensorials

• Reeducació: principis i limitis
• La realitat virtual immersiva
  • 3 tipus d’estimulació:
    • Entorns reals
    • Fluxos òptics
    • Visió referenciada
    • Límits i precaucions d’utilització (banderes grogues i vermelles)

• Vertigen de caràcter posicional
  • Posició
    • Centrals
    • Perifèrics
  • Posicionals tipus VPPB
  • Cinètics lligats al moviment

• Per a cada tipus de vertigen:
  • Diagnòstic
  • Característiques
  • Etiologia a determinar
  • Diagnòstic diferencial
  • Abordatge a tenir en compte en reeducació vestibular

Ponent: Dominique Gerbaulet (fisioterapeuta)

7. SEMINARI ABRIL (17-18-19 abril)

• Semiologia vestibular: la classificació semiològica de la patologia vestibular i la història clínica otoneurològica
• Exploració clínica otoneurològica
• Les proves vestibulars
• Síndrome vestibular 1. Agut
• Síndrome vestibular 2. Episòdic
• Síndrome vestibular 3. Crònic
• Restauració i compensació vestibular

Ponent: Dr Nicolás Pérez (ORL)

• Abordatge vestibular de la commoció cerebral

Ponent: Loïc Vest (fisioterapeuta)

8. SEMINARI MAIG (22-23-24 maig)

• Exploració avançada.
• Videonistagmografia i vHIT.
• Interpretació en rehabilitació vestibular

Ponent: Olivier Dumas (fisioterapeuta)

• Rehabilitació vestibular pediàtrica

Ponent: Cécile Bécaud (fisioterapeuta)

9. SEMINARI JUNY (12-13-14 juny)

*EXAMEN FINAL

• Introducció
• Què és la visió?
• Habilitats visuals:
  • Agudesa visual.
  • Moviments oculars: fixació, seguiments i sacàdics
  • Acomodació.
  • Visió binocular.
  • Percepció visual, lateralitat i coordinació ull-mà.
  • Integració visuoauditiva.
• Com avaluem els optometristes les habilitats visuals optometria i fisioteràpia.
  
  • En quines àrees interrelacionen les dues disciplines i quines proves realitzem per remetre:
    • Estrabismes.
    • Postura.
    • Sistema nerviós autònom.
    • Vestibular.
• Vestibular i alteracions oculomotores.
  • Reflexos primitius
  • Disfuncions binoculars:
    • Insuficiència convergència
    • Hiperfòries
• Quines eines tenim els optometristats per a millor el sistema visual:
  • Lents oftàlmiques
  • Prismes
  • Teràpia visual

Ponent: Paula Pintor (optometrista)

• Introducció, classificació i definició del nistagme
• Nistagmes d’origen central
• Nistagmes d’origen oftalmològic
• Nistagmes d’origen vestibular
• Postures anòmals de cap o torticoli en neuro oftalmologia

Ponent: Dr Joaquim Tarrús (neuro-oftalmòleg)

• Mareig perceptual postural persistent (MPPP o PPPD)
• Definició segons els criteris de la Societat Bàràny
• Pistes fisiopatològiques
• Diagnòstic diferencial
• Tractament i principi de l’abordatge en rehabilitació
• Taller pràctic
• Saber avaluar la fase devolució:
  • Utilitat dels tests cinètics en VNG
  • Discussió

Ponent: Laurence Lefebvre (fisioterapeuta)

• Psicologia al pacient vestibular
• Trastorns vestibulars:
  • Característiques.
  • Connexió sistema vestibular i sistema límbic
  • Factors de risc per alteracions neurosicològiques i psicològiques
  • Genètica
  • Personalitat
  • Antecedents familiars amb trastorns psicològics
  • Ambient
  • Intern
  • Extern
  • Afectacions psicològiques
  • Trastorn d’ansietat, estrès
  • Trastorn de depressió
  • Fòbies
  • Baixa autoestima
  • Despersonalització des real
  • Alteracions neuropsicològiques
  • Manca d’atenció
  • Pèrdua de memòria
  • Manca de concentració
  • Tècniques d’avaluació psicològiques
  • Entrevista semiestructurada
  • Ansietat
  • Depressió
  • Autoestima
  • Fòbies
  • DSMS
  • Tècniques d’avaluació neuropsicològiques
  • Entrevista semiestructurada
  • MEC
  • Tractament psicològic
  • Teràpia cognitiu conductual
  • RC
  • Teràpies exposició gradual
  • Teràpies tercera generació
  • Activació conductual
  • Tractament neuropsicològic
  • Estimulació cognitiva
• Tractament multidisciplinar:
  • Psiquiàtric i fisioterapèutic
  • Cura del cuidador

Ponent: Núria Cros (psicóloga)

Preinscripció i matrícula

Inscripció

Per a inscriure’s en el màster s’ha d’emplenar el full d’inscripció a través de la web de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació.

Preinscripció: a partir de l’1 de juny i fins un mes abans de l’inici del curs. En cas d’interès en la preinscripció, es recomana posar-se en contacte amb el director del màster, Joan Mangas, via mail: jmangas@euses.cat

En un termini màxim de set dies des de la data d’inscripció, s’ha d’haver fet el pagament de 950 €, que es restarà de l’import de la matrícula, i que dona dret a la reserva de plaça.

Matrícula

Perquè la matrícula sigui efectiva, s’haurà d’haver fet el pagament com a màxim vint dies abans de l’inici del curs.

Documentació que s’ha de presentar per a fer la matrícula:

– Fotocòpia del DNI i fotocòpia compulsada del títol universitari (o del resguard del títol).

Guia d’accés a màsters.

Preu i finançament

4850 euros.

Finançament bancari

Els estudiants matriculats poden finançar el pagament de la matrícula en quotes.

La Fundació ha establert convenis amb condicions preferents pels seus alumnes amb les següents entitats:

– Sabadell Consumer

– CaixaBank

– Banc Santander

Finançament Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Amb l’objectiu de facilitar l’accés als estudis de postgrau, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) impulsa aquest programa de préstecs.