El tuit que il·lustra aquesta notícia ho diu tot: «Avui, un alumne d’EUSES m’ha dit el piropo més gran que m’han dit mai: gràcies a tu vaig anar a buscar el DEA per salvar el futbolista amb aturada al camp del Maià de Montcal». Qui va escriure això és el professor Eloi Arias, que a l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport imparteix les assignatures del Grau en CAFE de «Prescripció d’Exercici Físic per a la Salut» (3r curs) i «Cor i Activitat Física» (4t curs). I l’estudiant a qui es refereix Eloi Àrias és Adrià Serra, que a banda de ser futbolista i directiu del Maià està realitzant el tercer curs del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.
Els fets van passar el dimarts 12 d’octubre en un partit entre el Maià i el Bescanó B. El jugador local Ferran Duran va caure a plom a terra al començament de la segona part. I tot i que inicialment es va reincorporar, de seguida es va tornar a desmaiar. Va ser aleshores quan l’estudiant de CAFE Adrià Serra (no jugava perquè estava lesionat) va reaccionar tant depressa com va poder veient que el contratemps podria ser molt greu: «El primer que em va venir al cap van ser les paraules del professor Eloi Àrias. Ell, sempre que pot, ens consciencia de la importància del DEA (Desfibril·lador Extern Automàtic) i de la necessitat d’actuar ràpidament en el cas que algú pateixi una aturada cardíaca. Jo no sabia què tenia en Ferran, però no m’ho vaig pensar i vaig anar a per un DEA. Primer a la piscina, però estava tancada. Després al Casal d’Avis. Vaig agafar el que hi havia allà i el vaig dur al camp. No era lluny i potser no van passar ni cinc minuts, però va semblar una eternitat», explica Adrià Serra. «Quan vam arribar amb el desfibril·lador, hi havia tres persones amb nocions de primers auxilis que li feien massatge cardíac a en Ferran, li prenien el pols i intentaven reanimar-lo perquè estava inconscient».
El DEA també va acabar jugant un paper cabdal. «El funcionament d’aquest aparell es relativament senzill, però el que és realment difícil és aguantar la pressió i controlar els nervis perquè hi ha una vida que corre seriós risc», explica Adrià Serra. «En 10 minuts, li vam fer tres descàrregues. En l’aparell hi ha un programa amb una veu que et dona les instruccions. I la clau és seguir i no defallir. Jo creia que amb la primera descàrrega, en Ferran reaccionaria, però no va ser així. Es important no parar. Quan va venir l’helicòpter, Ferran encara estava inconscient, però probablement les primeres tasques de reanimació i després el DEA van ser clau per salvar-li la vida», recorda Adrià Serra.
Curiosament, Adrià Serra ha va fer una formació de DEA fa uns anys quan realitzava un cicle formatiu de futbol a Banyoles. Aquest any, a tercer de CAFE, els estudiants rebran aquesta mateixa formació dins l’assignatura de «Primers Auxilis». També els del Grau en Fisioteràpia, dins l’assignatura de segon curs d'»Atenció Sanitària Bàsica». Des de fa anys, l’EUSES es un espai cardioprotegit amb un Desfibril·lador Extern Automàtic i tant el Personal de Direcció i Intervenció (PDI) com el Personal d’Administració i Serveis (PAS) han rebut aquesta formació . El funcionament del DEA també s’ensenya en els cicles del Centre Garbí de Tècnic en Emergències Sanitàries i de Tècnic en Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear; i és opcional en la resta de cicles. «Tothom, i no només la gent vinculada a la medicina, salut i l’esport, hauria de saber funcionar un DEA. No és complicat, i salva vides. I és un aparell que hauria d’estar també a l’abast de tothom i a prop de qualsevol lloc. Perquè en qualsevol moment, com ens va passar a Maià, pot haver-hi una emergència d’aquest tipus», explica, ja alleugerit després del pas dels dies, Adrià Serra.
