Presentat a EUSES el llibre «Coordinació i cognició d’equip en bàsquet. De la teoria a la pràctica», del professor Carlos López i l’exjugador ACB Xavier Vallmajó
Aquest passat dilluns 30 d’octubre es va presentar el llibre «Coordinació i cognició d’equip en bàsquet. De la teoria a la pràctica» a les instal·lacions de EUSES. La presentació va anar a càrrec dels autors, Carlos López, professor de bàsquet a 2n de CAFE a EUSES i Xavier Vallmajó, exjugador de bàsquet a la Lliga ACB i entrenador de bàsquet. També hi va participar l’autor del pròleg, el Dr. Víctor López Ros, professor titular de la Universitat de Girona i Director de la Càtedra d’Esport i Educació Física de la Universitat de Girona-Centre d’Estudis Olímpics.
El llibre tracta un posicionament teòric i pràctic en les metodologies d’entrenament en el bàsquet. Com esmenten els autors a partir d’un cert nivell de joc, l’atac posicional 5×5 és, amb diferència, el que més es dóna al llarg d’un partit. Per la qual cosa resulta primordial que els jugadors adquireixin un coneixement estratègic i tàctic que permeti un joc col·lectiu intel·ligent (entès com aquell joc que permet aconseguir els objectius). Desenvolupar un joc col·lectiu intel·ligent depèn en primer lloc de la intel·ligència del jugador. Tanmateix, cinc jugadors intel·ligents no són suficients per desenvolupar un joc col·lectiu intel·ligent.
Funcionar com una unitat coherent permet als jugadors construir situacions de joc beneficioses i/o aprofitar conjuntament una nova situació creada per la iniciativa individual (Delaplace citat perr Mouchet, 2014). Ara bé, per poder actuar com una unitat coherent, és necessari:a) Que els jugadors entenguin el joc per escollir i decidir la seva acció individual.
b) Que existeixi un coneixement tàctic compartit (cognició d’equip o cognició col·lectiva), que permeti als jugadors desenvolupar «on line» expectatives adequades pel que fa a accions i decisions dels seus companys d’equip, i així adaptar-se ràpidament als canvis i a les demandes de l’entorn en atorgar significat als comportaments dels companys (Reimer, Park i Hinsz, 2006). Els membres de l’equip poden així desenvolupar una comprensió dels quals són objectius de l’equip i com actuar per aconseguir-los (McNeese, Cooke, Fedele i Gray, 2015).
c) Que la iniciativa individual, la decisió tàctica individual, es decideixi dins d’un coneixement tàctic comú d’anàlisis de les situacions de joc. Aquest coneixement congruent entre els membres de l’equip és la principal raó per l’èxit de l’equip (McNeese, Cooke, Gray i Fedele, 2017).
