Alberto Casado, estudiant de 4t curs del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, va acabar l’Ironman de Barcelona en un excepcional segon lloc en la categoria de 18 a 24 anys. Casado va invertir un temps total de 9 hores, 11 minuts i 49 segons a completar un recorregut de 3.800 metres de natació, 180 quilòmetres en bicicleta i una marató. L’estudiant de CAFE va acabar a només tres minuts del vencedor de la categoria 18-24, que va ser Dani Blanchart, tercer a la general. «Volia guanyar, ja que només hi ha una plaça pel Campionat del Món i és pel primer. Però la veritat és que estic molt content. Ara toca recuperar bé i encarar un nou any acadèmic», ha reconegut Casado, que enguany serà un dels graduats de la promoció 2015-2019 per EUSES. «El juliol vinent ho tornaré a intentar», va afegir-hi.
Alberto Casado va explicar que les condicions metereològiques van ser complicades, sobretot per afrontar el tram de natació: «El vent i la pluja van entrar en joc i el mar estava molt mogut. A la gent se la veia preocupada. Sabia que seria un dia llarg i dur. Passes fred, por i estàs envoltat de 3.000 persones embotides en un neopré». L’estudiant d’EUSES va completar el sector de 3.800 metres en 57 minuts «Per ser la meva disciplina més fluixa, va estar prou bé», va comentar.
La natació va donar pas a la bicicleta, en un circuit pla de 90 quilòmetres al qual els participants havien de donar dues voltes. Van ser 180 quilòmetres i gairebé 5 hores sobre la bicicleta (4 hores i 50 minuts). «El meu objectiu va ser mantenir els vats preestablerts sense forçar més del compte i alimentar-me constantment, ja que cada sobreesforç és pot pagar molt car. A les dues hores la pluja va entrar en joc i tot i no tenir sed, necessito beure. La bicicleta es el meu millor sector i va anar sobre rodes. Mai millor dit», va reconèixer.
Després de la natació i la bicicleta, Alberto Casado va afrontar la marató. «En aquesta disciplina, la gent acostuma a córrer de més a menys fins explotar. A mi em va passar el contrari. Els primers 10km van ser un infern. Van aparèixer problemes estomacals que m’obligaven a parar cada 2km a caminar. Aquí va entrar el cap en joc. Tots els pensaments eren negatius i de voler abandonar. És aquí quan recordes tots els mesos de patiment i sacrifici per arribar aquesta cita», va comentar. «A partir del km 12 vaig resuscitar. Gairebé no m’ho creia. Vaig acabar corrent de menys a més els 30 últims quilòmetres i vaig completar la marató amb 3 hores i 18 minjuts», va afegir-hi.
Alberto Casado també recorda la sensació de creuar la línia d’arribada. «Entrar per aquella catifa i creuar meta es una cosa que no es pot descriure. S’ha de viure en persona. Després de 226 quilòmetres, allò és la recompensa de tot el treball que hi ha al darrere», va concloure.
