El professor i Coordinador del doble grau en CAFE i Fisioteràpia d’EUSES-UdG, Sergi Garcia és un autèntic apassionat de l’esport i la salut. Acadèmicament parlant, cal destacar que és Llicenciat en Ciències de l’activitat Física i de l’Esport, Diplomat en Fisioteràpia amb un Màster en Activitat Física i Salut i un Postgrau en Treball Corporal Integratiu. A més, també és membre del grup de recerca Complex Systems in Sport. Precisament, en l’àmbit de la investigació, cal destacar la seva recent publicació sobre la coordinació cardiorespiratòria en repeticions d’exercicis de màxima intensitat a la web Frontiers in Physiology.
L’objectiu d’aquest estudi consisteix a definir la coordinació cardiorespiratòria (CRC) en condicions fisiològiques diferents produïdes per la repetició d’exercicis de màxima intensitat. En concret es va comptar amb 15 participants que van realitzar dos tests consecutius de cicles graduals i màxims. El test 1 es va realitzar sense cap exercici previ i el test 2 es va fer sis minuts després del test 1. Ambdós tests es comencen a 0W i s’incrementa la càrrega de treball 25 W/min en els homes i 20 W/min en les dones, fins que no són capaços de mantenir la freqüència dels cicles prescrita de 70 rpm durant més de 5 segons consecutius.
Seguidament, es va portar a terme una anàlisi del component principal (PC) de les variables cardiorespiratòries i cardiovasculars seleccionades (fracció expirada d’oxigen, fracció expirada de diòxid de carboni, ventilació, pressió sanguínia sistòlica, pressió sanguínia diastòlica, i freqüència cardíaca) per avaluar la coordinació cardiorespiratòria (CRC) definida pel número de PCs en ambdós tests. Per tal de quantificar el grau de coordinació, es calcula l’entropia i es comparen els autovalors del primer PC (PC1) entre els testos.
Tot i que no s’han trobat diferències significatives, respecte a la càrrega de treball màxima realitzada; el consum d’oxigen màxim o el llindar de ventilació (VT) s’ha observat, en el test 2, un augment en el número de PC i una disminució dels autovalors de PC1, en comparació amb el test 1. A més, l’entropia era significativament més elevada al darrer test.
En conclusió, malgrat que no s’han observat diferències significatives en el rendiment màxim, ni en les variables fisiològiques entre els dos tests, sí que s’ha observat una reducció de la coordinació cardiorespiratòria (CRC) en el test 2. En definitiva, els resultats d’aquest estudi mostren la valoració de la CRC en l’avaluació i la interpretació dels tests dels exercicis cardiorespiratoris.
Sens dubte, l’àmbit de la recerca té un protagonisme molt important al Grau en CAFE d’EUSES-UdG. En aquest enllaç, pots consultar la publicació del professor i Coordinador del doble grau en CAFE i Fisioteràpia, Sergi Garcia.
