Fa vuit anys que Marc Madruga es va graduar per EUSES com a número u de la seva promoció (2009/13). Aquell estudiant, que ara ja té el títol de Doctor, que ha engegat dues empreses vinculades al Rendiment Esportiu i que ha publicat nombrosos articles en revistes científiques, continua creixent i multiplicant-se per mantenir una inusual i frenètica activitat en el dia a dia. A més de professor de l’EUSES i del Màster en Readaptació a l’Activitat Física i l’Esport, és també el preparador físic (especialitzat en força) del filial del FC Barcelona, equip de segona B però que està pràcticament integrat en l’estructura professional del club blaugrana. En aquesta entrevista, Marc Madruga ens fa una pinzellada de la seva experiència i de l’encert que, en el seu dia, va significar realitzar el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport al Campus de Salt de l’EUSES.
Per què vas decidir estudiar el Grau en CAFE i quins eren els objectius de futur que tenies quan vas començar a EUSES?
De jove jo ja volia encaminar-me cap a aquest sector, però per diferents motius vaig fer disseny gràfic i després em vaig vincular més professionalment a l’handbol aprofitant que em vaig treure la titulació d’entrenador nacional. En veure que feia curt, vaig decidir estudiar un grau que em capacités pel que m’agradava, que era el rendiment esportiu i les ciències de l’esport. Vaig començar-lo més tard del compte (als 33 anys), però els objectius eren molt clars: intentar aprendre i adquirir els màxims coneixements. He estat una persona que sempre he intentat extreure el millor de cada professor, que per sort n’he tingut de molt bons. I tot plegat m’ha servit molt per veure sortides cap aquesta direcció.
La realitat està superant amb escreix les teves pròpies expectatives?
Absolutament, sí. Tinc molt clar que m’agrada molt picar pedra, ser constant en la feina i dedicar-hi el màxim possible per intentar buscar sempre el millor i buscar l’excel·lència en tot el que faig. Per això, només sortir de la carrera vaig estudiar el Màster de Fisiologia Integrativa a la facultat de biologia de Barcelona. I ja de seguida vaig començar a donar classes a l’EUSES, en el campus de les Terres de l’Ebre. Des d’aleshores, no he deixat de donar classes a l’Escola. Ara ho faig al Campus de Salt i també al Màster de Readaptació. Tot això, des de la vesant de la docència. Pel que fa a l’àmbit laboral, de seguida vaig trobar feina en la vessant del rendiment i la readaptació, fins al punt ara mateix de tenir dues marques: reQsport, una empresa dedicada a l’entrenament, readaptació i fisioteràpia que té diferents seus a Catalunya i amb opcions d’expansió; i la participació a Bewolfish. I aquest estiu em va sorgir la possibilitat d’estar al Barça. Això i la tesi doctoral, que és del juny, a més recentment he pogut completar el procés d’acreditació, per tant ja soc doctor acreditat.
Per tot plegat puc dir que les expectatives han superat els meus objectius, però també vull destacar que hi ha moltes hores al darrere i que és difícil que tot això arribi sense esforç i renunciant a moltes d’altres coses.
Hi ha gent que estudia CAFE per fer esport i perquè hi ha assignatures molt pràctiques i visuals (activitat física a la natura, per exemple). Creus que en el fons és un grau desconegut que té moltes més sortides de les que la gent s’imagina?
Realment sí. No és només la docència o entrenar un equip o la preparació física. El Grau de CAFE té un ventall de sortides que probablement els mateixos estudiants que el cursen desconeixen. Hi ha la recerca, la innovació, les noves tecnologies, l’organització, la gestió…
Ets el preparador físic del filial del Barça, a segona B. Ens expliques com vas tenir aquesta possibilitat i quin es el teu paper a l’equip blaugrana?
A inicis d’estiu van sol·licitar el meu currículum i vaig mantenir una entrevista amb Joan Ramon Tarragó per a la meva incorporació al Barça. Ho vam tancar perquè anés al Barça B per fer tot l’entrenament de força del filial del Barça. En aquest equip, l’estructura la formen l’entrenador, dos ajudants, el preparador físic, el preparador físic de força, dos fisioterapeutes, el metge, diferents readaptadors, l’area de premsa, el delegat i el responsable de material. Particularment, dissenyo l’entrenament de força de tots els jugadors, tant els treballs individuals com els específics del dia a dia, a més del control de la càrrega. Aquest és el meu paper, a banda d’estar col·laborant en diferents projectes que té l’àrea de rendiment, ja sigui relacionat amb prevenció de lesions o les valoracions dels diferents paràmetres de cadena posterior, la potencia, la força…
Hi ha més casos de professors i exprofessors o d’estudiants que han estat al Barça, ja sigui vinculats laboralment o amb contractes de pràctiques. Quin secret hi ha?
El fet que hi hagi tanta gent d’EUSES que hagi estat o estigui al club blaugrana ho dona la possibilitat de fer pràctiques en el club. I això és una primera porta que per a alguns s’obre encara més amb la possibilitat d’integrar-se a diferents projectes que el Barça té repartits pel món a través de la seva acadèmia de futbol base. Es espectacular poder fer les pràctiques en aquest club. Dani Romero, que és el director del nostre Màster, és un dels preparadors físics de la primera plantilla i té un currículum excepcional que l’avala. A mi, per entrar al club, m’ha ajudat la defensa de la tesi i l’experiència de portar la preparació física tant de futbolistes a nivell privat com d’equips. Són diferents vies d’entrada, tot i que el més important és estar fent en tot moment la feina amb la major dedicació i rigorositat possible. I, sobretot, adquirir aquells coneixements un cop has acabat la carrera per defensar amb arguments tot el que estàs fent.
L’EUSES i el Barça també han sumat sinèrgies en el Màsters de Readaptació i Activitat Física…
És un valor afegit. El màster te un recorregut important i la marca Barça li dona encara molta més visibilitat i volada. Es important tant per un costat com per l’altre. Perquè el màster ja tenia en si mateix un potencial molt alt amb un programa i docents de màxim nivell.
Ets professor del Campus de Salt, ho has estat a Terres de l’Ebre i tens més projectes engegats. Ens pots dir quins?
A banda de la docència a EUSES Girona, també col·laboro al Màster de Fisiologia Integrativa de la UB i impartint classes al Màster de Gestió de la Pompeu Fabra. A més em motiva molt el fet de seguir investigant, i en aquest sentit estem iniciant noves linees de recerca vinculades a la hipòxia i hiperoxia, rendiment, entrenament de força.
I un munt d’articles publicats en revistes científiques producte de la teva faceta d’investigador. Portes el compte?
No. Ni tampoc és un objectiu anar sumant articles. Aquí, el repte és la investigació i crear sinèrgies. Arran de diferents estades en el Regne Unit s’han pogut generar molts vincles entre diferents universitats i investigadors. Personalment, això m’ha enriquit moltíssim, i les publicacions que se n’han derivat m’han permès estar en contacte amb investigadors de tot el món que tenim com a objectiu comú aportar noves coses vinculades al nostre camp, ja siguin estudis sobre el factor de risc de lesions, de millora en el rendiment, de desenvolupar idees en situacions d’entrenament…
Des de l’estiu passat ets doctor. Ens expliques quina tesi vas defensar i quants anys hi vas dedicar?
Va ser el 3 de juny de l’any passat amb menció internacional. Va ser un repte molt important perquè mai havia estudiat anglès. Graham Sinclair [professor de Llengua Moderna als graus en CAFE i en Fisioteràpia a l’EUSES] em va ajudar molt en la preparació de la part en anglès i les estades a Anglaterra les vaig aprofitar per aprendre l’idioma de la manera més salvatge possible. L’experiència de la tesi ha estat espectacular perquè han estat cinc anys de treball molt dur i perquè és un procés que requereix molt d’esforç i ajuda de molta gent. He tingut la sort de tenir dos directors de tesi excel·lents com a persones i professionals que m’han guiat moltíssim i al mateix temps m’han deixat llibertat per completar el recorregut. La tesi va ser per compendi d’articles. Vaig presentar cinc articles, tots relacionats amb les asimetries neuromusculars entre cames, i vaig demostrar que un programa d’entrenament de força coordinatiu, proper al que seria l’especificitat esportiva, ajudava a joves adolescents a millorar el rendiment i a reduir aquestes asimetries. I fent la comparació entre les màquines inercials i amb màquines tradicionals de pes, també s’observava que el treball amb màquines inercials provocava majors millores en el rendiment i reducció d’asimetries que un entrenament idèntic en les màquines tradicionals.
Tens per endavant algun repte a curt o mitjà termini que no vulguis que se t’escapi?
La gent que té inquietuds sempre té reptes i intenció de seguir creixent, evolucionant i tenint experiències vitals. Tinc algun projecte a curt termini entre mans. Sempre hi ha d’haver inquietud en voler créixer. I un altre repte també es poder seguir en el que seria un club com el Barça i un entorn professional.
Et veus en un futur al futbol professional o només es una de les moltes experiències que penses viure?
L’entorn que tinc al Barça B ja es una posició de futbol professional. Hi ha diferències importants a nivell de pressió respecte el primer equip, però l’estructura que té el filial es pràcticament idèntica, tant per les hores d’entrenament com per l’exigència en el dia a dia. A tothom li agrada créixer professionalment i per què no alguna experiència en el futbol de màxim nivell? A mi també em motiva, però al mateix temps soc conscient de la realitat esport i futbol professional. De cop i volta pots ser-hi i no ser-hi. Per tant, ara que hi sóc, gaudeixo de l’experiència, aprenent al màxim dels companys que tinc al club, sobretot de Marc Guitart, que es el preparador físic de camp; i de la resta de companys. Ara mateix em plantejo seguir aprofitant aquesta experiència, que es espectacular i estic superagraït per la rebuda que he tingut de tot l’staff i també pel treball dels jugadors. El fet de poder treballar amb futbolistes molt propers al primer equip i jugadors d’un nivell molt alt fa molt fàcil aquesta feina, perquè ells saben la necessitat del treball de força per poder evolucionar com a futbolistes
Com convenceries a un estudiant de batxillerat que estudiï CAFE o Fisioteràpia i que ho faci a EUSES?
En primer lloc, pel quadre docent que hi ha. Els alumnes possiblement no son conscients de la qualitat professional de molts dels docents que tenen i del que els professors els aporten gràcies a la seva experiència i dedicació. Un altre motiu és el tracte personal. Tot i que de vegades hi ha grups nombrosos, s’intenta que hi hagi un tracte molt proper amb l’alumnat. A l’EUSES hi ha l’oportunitat de fer moltes tutories xerrades, col·loquis, petites discussions als passadissos. Tot això és molt rellevant. I després hi ha les instal·lacions. Tant a Terres de l’Ebre com a Girona hi ha equipaments per poder fer totes les activitats i més. I no em vull deixar la borsa de pràctiques que hi ha. Els alumnes poden créixer en un entorn que serà segurament la seva vivència professional i beneficiar-se de diferents convenis amb altres universitats, de la mobilitat… Estudiar aquí es molt recomanable pel seu creixement professional i acadèmic.
